Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control…
Parlament de Catalunya
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…
Joan Colom i Naval
Política
Polític.
El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i…
Antonio Callís Matavacas
Política
Polític.
Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo SA de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat
Maḥmūd ‘Abbās
© Moncloa
Política
Polític palestí.
El 1948 fugí amb la seva família a Síria com a refugiat Es llicencià en dret a la Universitat de Damasc Fou cofundador d’ Al-Fatah i, des del 1968, membre del Consell Nacional de Palestina i del Comitè Executiu de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina OAP, del qual esdevingué secretari general el 1996 Des del 1980 estigué al capdavant del departament d’Afers Estrangers d’aquesta organització El 1988 substituí l’assassinat Abu Jihad en la cartera per als territoris ocupats Considerat un dels líders palestins més conciliadors, el 1977 fou un dels primers a propugnar una solució…
verticalisme
Política
Sociologia
Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme.
S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument de …
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…
Front Nacional d’Alliberament
Política
Agrupació política revolucionària de l’antic Vietnam del Sud, fundada el 1960.
Integrat per grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Vietcong, dugué a terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al qual donaven suport els EUA guerra del Vietnam De forta implantació en l’àmbit rural, fou admès a la conferència de pau de París 1968 i per mitjà del Govern Revolucionari Provisional 1969 controlà gran part del país Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud 1973, l’enderrocament del règim de Saigon 1975 i la reunificació 1976,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina