Resultats de la cerca

Vida El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent , que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent Mosquita en palacio , 1942, Joan Parellada Abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo La seva etapa de cineclubista s’inicià el…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma

Llicenciat en filologia clàssica 1945 i doctor en filologia romànica 1968, fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la Universitat d’Amsterdam Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon colloqui internacional sobre el català Amsterdam, 1970 Traduí prop d’un centenar de llibres de caràcter literari i d’assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d’inspiració marxista Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit…

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”

Defensà el que ell mateix anomenà un racionalisme crític, el qual, a partir d’una anàlisi fenomenològica de l’acte del coneixement, vol arribar a una ontologia crítica, que eviti tant el relativisme com el dogmatisme Els últims anys de la seva vida s’inclinà cap al marxisme Escriví, entre d’altres obres, Principî di una teoria della ragione 1926, La ricerca della realtà 1959 i Studi sulla filosofia del Novecento

Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” 1901-1927 Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i LLeida fins el 1923 Amb l’adveniment de la Dictadura es retirà de la política Publicà Los sucesos de España en 1909 1910-11, El proceso Ferrer ante las Cortes 1911, La cuestión catalana desde el punto de vista español 1919, La crisis exterior de la peseta 1930 i La caída de la Monarquía 1931