Resultats de la cerca

En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…

Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

Obtingué dos diputats

Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-99, Edmund…

Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979

Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el 1962 s’havia…

Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…

De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902

Estudià dret a Colònia Diputat de la democràcia cristiana a partir del 1957, fou ministre d’afers alemanys 1962-63, cap del grup demòcrata-cristià 1964-73, president de la CDU 1971-73 i ministre d’afers interalemanys 1982-83 En 1983-84 fou president del Bundestag