Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Hissène Habré
Política
Polític txadià.
Membre del Front de Libération Nationale du Tchad FROLINAT, s’hi enfrontà quan G Oueddei n'esdevingué líder 1976 com a màxim dirigent de les Forces Armées du Nord FAN, 1977 El 1978 entrà en negociacions amb el govern del general F Malloum del FROLINAT, i ocupà la presidència del govern 1978-79 Un cop foragitat Malloum i desfet el govern central, ocupà el ministeri de defensa en el govern de transició 1980, però les diferències entre el FAN i el FROLINAT que, era dirigit per G Oueddei, rebia suport libi menaren a una nova guerra civil La retirada de les tropes líbies 1982 permeté la victòria…
Thomas Lubanga Dyilo
Periodisme
Política
Polític congoleny.
Fundador i líder de la Unió dels Patriotes Congolenys, participà activament en el conflicte de la regió d’Ituri Human Rights Watch i altres organitzacions de drets humans acusaren els rebels a les seves ordres de violacions greus de drets humans, com matances ètniques, assassinats i actes de tortura, violacions i mutilacions, així com l’ús i el reclutament de nens soldat Per aquest darrer crim fou la primera persona a ser arrestada després d’una ordre de detenció emesa per la Cort Penal Internacional Entre el 2009 i el 2012 fou jutjat i declarat culpable del crim de guerra…
Willi Stoph
Política
Polític alemany.
Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres exmandataris de…
Ramon Pintó i Lliràs
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la Junta Cubana…
Charles Mac Arthur Taylor
Política
Polític liberià.
De família d’exesclaus nord-americans emigrats a Libèria, estudià als Estats Units, i retornà al seu país poc després del cop d’estat de Samuel Doe 1980, en el govern del qual ocupà diversos càrrecs Acusat per Doe d’apropiar-se de fons públics, fugí als Estats Units, on fou detingut per ser extradit, però escapà Des del 1989 encapçalà una rebellió a Libèria que, al llarg d’un període caòtic en què Doe fou assassinat 1991 i se signà un acord de pau 1995, acabà amb unes eleccions que li donaren la presidència el 1997 Donà suport als insurrectes de la veïna Sierra Leone en el conflicte de 1991-…
Geert Wilders
Política
Polític neerlandès.
De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…
Carles Fabra i Carreras
Política
Polític valencià.
Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…
Rafiq al-Harīrī
© Comissió Europea / Breydel
Política
Polític libanès.
Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…
Muḥammad Ḥusnī Mubārak
Departament de Defensa del EUA
Militar
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’acadèmia militar el 1949, el 1969 fou nomenat general i cap de l’estat major de la força aèria El 1975 ocupà el càrrec de vicepresident de la república, i el 1978, el de vicepresident del partit governant a Egipte, el Partit Nacional Democràtic L’octubre del 1981, arran de l’assassinat del president Anwar al-Sadat , es convertí en primer ministre i president de la república, càrrec en què fou confirmat per referèndum al mateix mes i per al qual fou reelegit el 1987, el 1993 i el 1999 El gener del 1982 lliurà el càrrec de primer ministre a AF Mohieddin i fou nomenat president del…
Efraín Ríos Montt
Militar
Política
Militar i polític guatemalenc.
Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…