Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Santiago Mariño
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835
Thomas Paine
Literatura anglesa
Política
Escriptor i polític revolucionari anglès.
Encoratjat per Franklin, anà als EUA 1774 i prengué part en la causa de la independència amb l’opuscle A Common Sense 1777 i els pamflets intitulats The American Crisis 1776-83 De nou a Europa, s’establí a Londres i, més tard, a França, on la Revolució li oferí la conjuntura decisiva per a la seva carrera Atacà l’obra d' EBurke amb The rights of man 1791-92 i arribà a ésser membre de la Convenció Nacional Empresonat pels jacobins, escriví The Age of Reason 1794-95, contra l’aspecte supersticiós de la religió i la ingerència de la religió en la política
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
Boris Tadić

Boris Tadić
© NATO
Política
Polític serbi.
Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la desintegració de…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i…
David Ben Gurion

David Ben Gurion llegeix a Tel Aviv la declaració de la independència d’Israel (14 de maig de 1948)
Història
Política
Polític israelià.
Influït des de molt jove per les idees sionistes i socialistes, després dels pogroms del 1905 s’establí a Palestina 1906 i treballà en les primeres cooperatives agràries jueves Durant la Primera Guerra Mundial en fou expulsat per les autoritats turques però, després d’una estada als EUA, hi tornà el 1918 amb la Legió Jueva, que collaborà amb la Gran Bretanya, nova potència metropolitana de Palestina S'establí a Tel Aviv i fou un dels fundadors del Partit Laborista Mapai i de la Federació Sindical Histadruth , que esdevingueren poderoses forces polítiques i econòmiques Competí amb Chaim…
Ḥasan Naṣrallāh
Política
Dirigent religiós, polític i militar xiita libanès.
Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de…
Enrique Múgica Herzog
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, el 1953 s’afilià al Partido Comunista de España, del secretariat d’intellectuals del qual formà part Defensor de polítics antifranquistes, fou detingut 1959, i en un consell de guerra el 1962 condemnat a sis anys de presó, dels quals en complí gairebé dos Afiliat al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1963, el 1967 passà a formar-ne part de la comissió executiva a l’exili, i en 1961-71 fou detingut dos cops més Secretari de coordinació del PSOE en el congrés de Suresnes que consolidà Felipe González al capdavant del partit 1974, els…
Giorgio Napolitano
Política
Polític italià.
El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…
Carles Boix i Serra

Carles Boix i Serra
© C. Boix
Política
Estudiós de la política i l’economia.
Llicenciat en dret 1985 i en història 1986 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio 1995-99 i Chicago 1999-2001, de la qual fou catedràtic en 2001-06 Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs Universitat de Princeton És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme Hom pot esmentar-ne,…