Resultats de la cerca

De nom de soltera Ursula Albrecht, cursà estudis d’economia a la London School of Economics 1979, i posteriorment de medicina a l’Escola Superior de Medicina de Hannover, on es graduà el 1987 Posteriorment feu estades als Estats Units i exercí professionalment a Alemanya El 1990 ingressà a la CDU , el partit del seu pare, Ernst Albrecht, que fou primer ministre de la Baixa Saxònia 1976-90 Des del 2004 forma part del comitè executiu del partit Diputada del Parlament d’aquest land , en fou ministra de Família, Sanitat i de la Dona 2002-04 Ocupà el mateix càrrec en el primer govern federal…

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el 2012 s’…

Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada

De molt jove collaborà en publicacions expressionistes Aktion i Die Neue Kunst El 1919 ingressà al partit comunista alemany En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron ‘El cadàver damunt el tron’, 1925 i la novella Levisite oder Der einzig gerechte Krieg ‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926 fou processat per altra traïció El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’installà a l’URSS En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form , fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura 1954-56 Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica…

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…

Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la…

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes Professor a Innsbruck 1880-1900 i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma 1901-15, 1921-28, fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste ‘Història dels papes’, 1886-1932, obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats