Resultats de la cerca

Graduada en economia per la Universitat de Dnipropetrovs’k el 1984, començà treballant en la gestió d’empreses de l’antiga URSS Amb la independència d’Ucraïna 1991, fou nomenada consellera delegada i posteriorment presidenta de la corporació Sistemes Energètics Units, que gestionava el proveïment i el subministrament d’energia, i aconseguí una gran fortuna Del 1999 al 2001 ocupà alts càrrecs en el Ministeri d’Energia en el govern de Leonid Kučma , però en fou apartada i empresonada un mes, acusada de corrupció Convertida en líder de l’oposició, encapçalà juntament amb Viktor Juščenko  la…

Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación…

Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou…

Fou secretària executiva de la direcció general de la seguretat social L’any 1964 inicià la seva carrera política participant en la campanya electoral en favor de la candidatura d’Arnulfo Arias, president de Panamà en diverses ocasions 1940-41, 1950-51 i 1968 Del 1966 al 1968 fou gerent de vendes en una empresa cafetera L’any 1968 emprengué un exili de deu anys als EUA com a membre de l’equip assessor d’Arnulfo Arias, amb qui es casà l’any 1969 Realitzà estudis universitaris a la Miami Dade Community College L’any 1971 retornà provisionalment a Panamà, on fou empresonada abans de reprendre l’…

Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…

Es graduà en ciències polítiques l’any 1974 a la Universitat d’Auckland on, després de completar la seva formació a l’estranger, exercí la docència del 1977 al 1981, any que fou elegida diputada Membre del Partit Laborista, en formà part de l’executiva del 1978 al 1988 i novament del 1989 al 2008 com a líder Ha representat sovint els laboristes neozelandesos en fòrums internacionals i com a parlamentària ha encapçalat nombroses comissions Del 1984 al 1990 ocupà càrrecs ministerials en els governs de David Lange 1984-89, com a ministra de Conservació i d’Habitatge, Geoffrey Palmer 1989-90, com…

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…

Estudià dret i el 1997 fou elegida secretària d’organització de les Joventuts Socialistes d’Andalusia Regidora de l’Ajuntament de Sevilla 1999-2004 i diputada des del 2004 al Parlament d’Andalusia, fou diputada al Congrés dels Diputats 2004-08 i senadora 2011-12 Des del maig del 2012 al setembre del 2013 fou consellera d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, sota la presidència de José Antonio Griñán , al qual succeí en el càrrec el 5 de setembre del mateix any i, al novembre, a la secretaria general del PSOE d’Andalusia El gener del 2015 trencà l’aliança de govern amb Izquierda Unida i convocà…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la…

En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…