Resultats de la cerca

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles d’…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap…

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…

Graduat a la Universitat La Sapienza de Roma 1984, fins al principi dels anys vuitanta exercí d’advocat i fou professor universitari, amb una nombrosa producció acadèmica sobre dret constitucional El 1980 la màfia assassinà el seu germà gran, governador de Sicília El 1983 fou elegit diputat al Parlament per la Democràcia Cristiana , partit del qual n’esdevingué dirigent Revalidà el càrrec fins el 2008, i des del 1984 protagonitzà la renovació del partit que el 1994 desembocà en la creació del Partito Popolare Italiano, posteriorment integrat al Partito Democratico Fou ministre…

S'establí a iniciativa de Silvio Berlusconi , líder i fundador de Forza Italia , la principal formació A més de formacions de signe democratacristia, inclou Alleanza Nazionale, sorgida del neofeixista Movimento Sociale Italiano MSI, i la Lega Nord, de signe federalista o secessionista Creada per a combatre el centreesquerra italià en la coalició l’Ulivo després de l’esfondrament de la Democràcia Cristiana, ha inclòs també entre els seus socis altres partits menors, com ara la Unió dels Cristians i Demòcrates de Centre, i el Nou Partit Socialista Bé que la coalició guanyà les eleccions…

S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es dividí El…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea Social, i tornà…

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions…

Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El 1994 el…