Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
interpel·lació
Política
Requeriment que un membre de la cambra o un grup parlamentari fa al govern o a un dels seus membres per tal que doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de política general.
Se substancien en el ple i, a diferència de les preguntes, poden donar lloc a una moció en la qual la cambra expressi la seva posició
plebiscit
Política
Dret constitucional
Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per a obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.
Començat a usar per la Revolució Francesa, posteriorment ha estat emprat sovint pels règims totalitaris Es diferencia del referèndum pel fet que la consulta no es refereix al text articulat d’una norma jurídica
Partit Republicà Federal Orgànic
Política
Grup polític que Estanislau Figueras volgué crear a partir del 1880, després de no posar-se d’acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall.
A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat “orgànic” sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstruït per Pi i Margall
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
caucus
Història
Política
Procediment mitjançant el qual s’efectua l’elecció dels candidats presidencials dels principals partits en algun dels estats dels Estats Units.
Es tracta d’un sistema de sufragi indirecte per mitjà del qual determinats estats Alaska, Colorado, Hawaii, Kansas, Maine, Minnesota, Nevada, North Dakota, Wyoming i Iowa trien els delegats que intervindran en la nominació estatal del candidat presidencial Es diferencia de les eleccions primàries pròpiament dites en el fet que el vot no és individual, sinó uninominal per cada assemblea de districte del partit El caucus d'Iowa inaugura la cursa dels comicis dels candidats presidencials tant pel Partit Republicà com pel Demòcrata, motiu pel qual el seu resultat té impacte, a voltes decisiu, en…
Albert Alay i Serret
Política
Polític.
Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat Publicà articles…
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta d’abastiment…
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
Julius Kambarage Nyerere
Política
Polític de Tanzània.
Estudià a Anglaterra, i el 1954 fundà la Tanganyka African National Union, partit independentista Diputat 1958, primer ministre 1961 i president 1962 de la Tanganyika independent, promogué la fusió amb Zanzíbar i esdevingué president de Tanzània 1964 i fou reelegit en 1965, 1970, 1975 i 1980 Instaurà un règim de partit únic des del 1977, el Chama Cha Mapinduzi o Partit Revolucionari, del qual fou el líder indiscutit i des del 1967 intentà impulsar el desenvolupament a partir de cooperatives agrícoles ujamaa de tipus socialitzant, amb l’autarquia del país com a objectiu, sistema que erosionà…