Resultats de la cerca

El terme nasqué a França en l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder reial Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència conservadora i que defensa aferrissadament l’ordre establert davant qualsevol proposta de canvi

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya

Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco…

Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant…

Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…

Fou fundat el 1980 i legalitzat el 1982 Tingué una existència poc rellevant fins el 1990, en què començà una progressió amb l’assoliment d’alcaldies importants, especialment São Paulo i Porto Alegre, i de governs d’estats com Rio Grande do Sul El 2002 el candidat del PT Luis Inácio Lula da Silva guanyà les eleccions presidencials Un cop al poder s’hagué d’enfrontar als corrents més esquerrans del partit, que l’acusaven de cedir als dictats de l’FMI i de seguir una política de dretes, disputes que donaren lloc a expulsions i a una escissió el 2003 Al juny del 2005 esclatà un…

El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925…

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…