Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
voluntat social predominant
Política
Dret
Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.
Aquest fenomen real de poder consisteix en l’existència d’una efectiva unitat de decisió suprema sobre la reglamentació de la vida política No és un esperit collectiu, sinó la resultant unificada de la conjunció de forces
Diego Mesía de Guzmán-Dávila y Cardona-Fernández de Córdoba
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre…
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat de tals…
Maha Vajiralongkorn
Política
Rei de Tailàndia (2019).
Fill del rei Bhumibol Adulyadej i la reina Sirikit, fou designat príncep hereu el 1972 Fou coronat el 4 de maig de 2019, més de dos anys després de la mort del seu pare 13 d’octubre de 2016, a causa del període de dol que observà Tanmateix, des de l’inici del seu regnat efectiu posà en pràctica diverses iniciatives D’altra banda, protegit per la llei que castiga amb penes de presó les ofenses a la monarquia i amb el suport de la junta militar que governava el país, el juliol del 2017 posà sota el control directe de la corona la fortuna adscrita a la monarquia, fins aleshores supervisada pel…
Suharto
Militar
Política
Polític i militar indonesi.
El 1940 ingressà en l’exèrcit holandès de les Índies Orientals, però durant la guerra del Pacífic es passà 1943 a les forces japoneses Acabada la guerra, participà en la lluita contra el domini holandès 1945-49 General de brigada 1962, el 1965 dominà un intent revolucionari comunista i tot seguit, després de perpetrar una massacre de centenars de milers d’assassinats entre militants d’esquerra assumí el poder efectiu Cap d’estat major i ministre de defensa, el 1967 féu dimitir el president Ahmet Sukarno , el qual substituí 1968 Des d’aleshores encapçalà un règim autoritari i dominat pel…
Partit Popular Europeu
Política
Partit polític conservador del Parlament Europeu.
Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre 736, 214 el…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler i Parcerisas
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, cursà també Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB Militant d' Unió Democràtica de Catalunya des de 1989, en fou secretari general del comitè de govern 2001 i 2002 i de 2003 a 2014 en presidí el consell nacional Aquest mateix any assumí la secretaria general del partit Tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora 1991-1999, d’on prové la seva família i on residí fins als vint anys i escaig, i posteriorment de Vic 1999-2001, i diputat al Parlament de Catalunya 1992-2000, entre el 1999 i el 2001 fou director general d'…
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita

Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
© Ambaixada de l'Aràbia Saudita als EUA
Política
Rei de l’Aràbia Saudita (2005-2015).
Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd 1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc Nacionalista…