Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…

El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura collaborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat gener del 1937 i s’enfrontà amb la FAI i el POUM Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones S'exilià a França el 1939, i participà…

S’inicià en la política de les Joventuts del BOC, des d’on passà al POUM durant la guerra civil de 1936-39 combaté en l’exèrcit popular Després d’alguns anys de captivitat, el 1945 ingressà en el clandestí Moviment Socialista de Catalunya i n’organitzà el Front Pagès Cofundador i dirigent de la Unió de Pagesos 1974, fou elegit diputat socialista al Congrés per Tarragona el 1977 i el 1979, i senador per la mateixa circumscripció el 1982

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…

Coneguda informalment amb el nom de l'Organització , no adoptà definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya fins al juny de 1942 Aplegava independentistes i nacionalistes radicals d’ Estat Català , Nosaltres Sols , el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya  encapçalats per Joan Cornudella , que en fou el primer secretari general, Manuel Cruells, Francesc Espriu, Francesc Martínez i Vendrell, Daniel Cardona, Manuel Viusà i Antoni Andreu i Abelló Basava la seva acció en la collaboració amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial, confiant que la…

Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…

Aglutina diverses tendències a l’esquerra del PSC Té l’origen en la federació de partits fundada el febrer del 1987, amb el nom d’ Iniciativa per Catalunya IC, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya , l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya, que el 1988 abandonà la formació El 1998, les noves aliances amb grups ecologistes comportaren un canvi en la denominació oficial, que passà a ser l’actual Rafael Ribó i Massó en fou president del 1987 al 2000, any que el substituí…

Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…