Resultats de la cerca
Es mostren 1680 resultats
Via fora els adormits
Política
Opuscle polític antiborbònic, publicat a Barcelona el 1734, en el qual es reivindica la restitució de les constitucions catalanes abolides per Felip V de Castella.
L’autor —anònim— fingeix l’existència d’una carta de Mr Broak, secretari del plenipotenciari anglès Mitford Crow que havia signat el pacte de Gènova amb els representants catalans, el 1705, i la resposta d’un català cognomenat Vallès És un allegat a favor de les constitucions i de la utilitat comuna que representaria llur restabliment, a més d’una denúncia de l’incompliment del pacte per part dels anglesos, que s’havien compromès a fer respectar aquestes constitucions La publicació d’aquest opuscle, vint anys després de la derrota, prova la…
Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps
© Comissió Centenari de l’Estelada
Política
Polític.
Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora…
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…
Anna Simó i Castelló

Anna Simó i Castelló
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003 Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el…
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
Consell de la Unió Europea
Política
Òrgan de la Unió Europea que representa els governs dels estats membres.
Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del…
copríncep
Política
Dret polític
Cadascun dels dos senyors que regeixen Andorra, i que actualment en són els caps d’estat.
Originats pel pariatge signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els representen dins el…
clericalisme
Política
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.
L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats…
règim
Política
Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.
Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina