Resultats de la cerca

Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1972 i exercí com a advocat El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1979 esdevingué regidor de Tarragona Fou elegit alcalde d’aquesta ciutat l’any 1989 gràcies a una moció de censura presentada per Convergència i Unió que tingué el suport del PP i el CDS, i ha estat revalidat en el càrrec els anys 1991, 1995,1999 i 2003 Entre el 1986 i el 1996 fou diputat al Congrés En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 fou elegit diputat, encapçalant la llista per Tarragona i l’any 2003 fou reelegit En les…

Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics fou vicepresident i portaveu del Govern Balear des del 1983 fins al 1991 aquest mateix any, i fins el 1995, presidí el Consell Insular de Menorca Del 1995 al 1999 fou president del Parlament de les Illes Balears També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular president del partit a Menorca del 1983 al 1995 i a les…

Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea…

Ingressà a l’orde caputxí a 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i collaborà en els “Estudis Universitaris Catalans” Militant d’Estat Català, collaborà en “La Publicitat”, i durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el “Diari de Catalunya” A l’exili francès, el 1939, collaborà en la represa de la “Revista de Catalunya” i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya, encapçalant-ne l’activitat clandestina al Principat des del 1940, amb els intervals d’un empresonament 1943-45 i una…

Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…

Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…

Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit Nacional…