Resultats de la cerca

Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895

Comte de Halifax Deixeble i amic de Newton i financer expert, fou diputat, canceller i primer ministre 1697 Ideà el primer fons d’amortització del deute públic i, seguint el projecte de WPaterson, fundà el Banc d’Anglaterra 1694 També creà 1698 i tornà a ordenar 1708 la Companyia de les Índies Orientals Els seus escrits poètics i els seus discursos parlamentaris foren publicats el 1715

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Membre de la primera Comuna de París, fundador del periòdic “Le Patriote Français”, fou elegit a l’assemblea legislativa i, després, a la convenció La seva actuació contra l’anarquia, a favor de la guerra contra les colònies espanyoles, o contra l’execució del rei, no es pot dissociar de la del seu partit, els girondins o brissotins Caigué amb els seus i fou guillotinat Els seus escrits polítics alternen amb obres sobre economia, dret criminal, filosofia i moral, entre les quals Théorie des lois criminelles 1781 i De la France et des États-Unis 1787

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Fundà, en la clandestinitat, la Lliga Nacional Empresonat pels russos, aconseguí d’escapolir-se a Galítzia Creà 1897, a l’exili, el partit nacional-demòcrata, conservador i catòlic, amb el suport de la noblesa i la burgesia de negocis Diputat a les dumes russes, durant la Primera Guerra Mundial féu costat als aliats Fou diputat 1919-21, ministre d’afers estrangers 1923-26 i dirigent de la Lliga Cristiana d’Unió Nacional Després del cop d’estat de Piłsudski dirigí una oposició moderada És autor d’escrits sobre el problema nacional polonès Alemanya, Rússia i la qüestió polonesa ,…

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits…