Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
espai vital
Política
Sociologia
Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc, puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.
La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital
Alberto Ullastres Calvo
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei
Arthur Neville Chamberlain
Arthur Neville Chamberlain
© Fototeca.cat
Política
Polític britànic.
Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament,…
Eduardo Dato Iradier
Eduardo Dato Iradier
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a…
Adolf Hitler
Adolf Hitler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…
Syriza
Política
Acrònim de Sinaspismós Rizospastikís Aristeràs (‘Coalició de l’Esquerra Radical’), formació política grega creada el 2004.
Encapçalada per Alexis Tsipras , n’és el membre principal Sinaspismós, la Coalició del Moviment de les Esquerres i per a l’Ecologia Inclou també altres partits comunistes i de l’esquerra alternativa En les eleccions legislatives del 2004 obtingué 6 diputats dels 300 del Parlament grec Tingué un gran creixement amb la crisi global del 2008, que ensorrà amb especial virulència l’economia grega i capgirà tot el sistema polític del país en les eleccions legislatives obtingué successivament 14 2009, 52 maig del 2012 i 71 diputats juny del 2012, que el situaren com a segona força de la cambra,…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…