Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Vilma Espín Guillois
Política
Política cubana.
Filla d’una família benestant, estudià Enginyeria Química a la Universidad de Oriente, a Cuba, i en el Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units Formà part de diversos grups progressistes a la Universitat, i s’implicà en organitzacions revolucionàries i en el Movimiento del 26 de Julio, del qual fou una de les dirigents nacionals en la clandestinitat El 1958 s’incorporà al II Frente Oriental Frank País com a delegada de la direcció nacional, on lluità al costat d’altres líders revolucionaris i vetllà per incorporar les dones a la causa cubana Després del triomf de la revolució,…
Clara Ponsatí i Obiols

Clara Ponsatí i Obiols
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona 1980 i màster per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’on ha estat professora ajudant 1989-90 i associada 1990-2001, a més de vicedegana d’afers econòmics 1992-94 El 1988 es doctorà per la Universitat de Minnesota Professora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC 2006-14, del qual fou directora del 2006 al 2012 i membre del comitè dels instituts del CSIC 2007-20, ocupà també la càtedra Príncipe de Asturias de la Universitat de Georgetown 2012-13, de la qual dimití per pressions del govern espanyol a causa del seu…
Abdoulaye Wade
Política
Economista i polític senegalès.
Estudià a la Universitat de Besançon, i el 1959 obtingué un doctorat en economia per la Universitat de Grenoble L’any 1974, inicià la seva carrera política com a fundador i secretari general del Partit Demòcrata Senegalès PDS Des del 1978, i durant vint anys, intentà accedir a la presidència, sense obtenir mai els vots suficients davant Léopold Sédar Senghor , primer, i d’ Abdou Diouf , després Amb tot, l’any 1991 el PDS entrà per primera vegada al Govern i Wade fou nomenat ministre d’estat sense cartera i adjunt a la Presidència Finalment, l’any 2000, en la segona volta de les presidencials…
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…
,
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
Gordon Brown

Gordon Brown
© Comunitat Europea
Política
Polític britànic.
Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…
Olusegun Obasanjo
Política
Polític i militar nigerià.
D’ètnia ioruba i cristià, es formà en escoles militars de la Gran Bretanya i ingressà a l’exèrcit nigerià l’any 1958, on inicià una llarga carrera L’any 1976 accedí a la presidència de Nigèria després de la mort del president Murtala Ramat Mohammed, assassinat en una temptativa de cop d’estat Seguint la voluntat del seu antecessor, Olusegun Obasanjo intentà impulsar la instauració d’un poder civil i la transició a la democràcia Adoptà una constitució de caràcter presidencialista i facilità el sorgiment de partits polítics L’any 1979, fou substituït en el càrrec per Aliyu Shagari, del National…
Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu
Govern de Catalunya / Jordi Bedmar
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment cursà un postgrau en direcció general a la Universitat Oberta de Catalunya En 1997-2006 treballà al sindicat Unió de Pagesos i posteriorment dirigí l’organització del sector càrnic Provedella 2006-07, i ha estat coordinadora tècnica de la Fundació Món Rural Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , n’ha estat regidora a l’ajuntament del seu municipi, i ha estat també coordinadora d’incidència política a l’ Assemblea Nacional Catalana El gener del 2016 fou designada…
Alan García Pérez

Alan Pérez
Casa Rosada (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític peruà.
Estudià dret a Lima i a Madrid, i posteriorment sociologia a París L’any 1976 ingressà a l’APRA Alianza Popular Revolucionaria Americana , el 1978 fou elegit membre de l’assemblea constituent i el 1980 esdevingué diputat al Congrés per aquest partit, del qual l’any 1982 ocupà el càrrec de secretari general El 1985 assolí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per la decisió de nacionalitzar la banca i suspendre el pagament del deute extern L’empobriment durant aquests anys, que estigueren presidits per una altíssima inflació, afavoriren la inestabilitat social i el creixement…
Sinibald de Mas i Sans
Pintura
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Viatger, diplomàtic, escriptor poliglot, lingüista i pintor.
Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i Javier de…