Resultats de la cerca

Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou enviat especial…

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista

Fill d’un funcionari d’afers estrangers, es graduà al Dartmouth College en Estudis Asiàtics i de Govern el 1983 El 1985 obtingué un Master en Economia Internacional i Estudis de l’Àsia Oriental a la Johns Hopkins School of Advanced International Studies Després de treballar a Kissinger Associates assessoria d’afers estrangers fundada per l’antic secretari d’estat Henry Kissinger , el 1988 s’incorporà a la divisió internacional del departament del Tresor dels EUA, dins del qual ocupà diversos càrrecs fins a ser nomenat subsecretari d’afers internacionals 1998-2001 Del 2001 al 2003 fou director…

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg 1946, però…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg Alliberat…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo…

Vida i obra Autor de formació autodidàctica, de ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a Esquerra Republicana Dedicat a l’activitat política, milità a ERC Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal…