Resultats de la cerca

Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull

Funcionari del ministeri d’afers estrangers, organitzà un grup intellectual a Peterburg, d’idees socialistes, inspirades principalment en les de Fourier El grup fou acusat de conspiració i hom en desterrà o n'empresonà els membres

Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”

Alt funcionari del govern manxú qing, organitzà la defensa contra la rebellió dels Taiping 1851-64, a la qual posà fi en emparar-se de Nanquín 1864 Fou nomenat 1869 virrei de Zhili actual Hebei i governador general de Jiangxi i Jiangnan 1871

Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid 1983, ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat 1985 i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat 1988-92, director de Relacions Laborals d’AENA 1992-96, director general de la Funció Pública 1996-99 i director general de Personal del Ministeri d’Educació 1999-2000 També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid 2004-05, secretari general i del consell d’administració de la multinacional del…

Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana CDACC de la vila de Perpinyà Fou president de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes

Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides

Funcionari colonial des del 1944, fou vicepresident del govern autònom 1964-68 i president de la República 1968-79 Amb poders dictatorials, el 1972 es féu proclamar president vitalici i perseguí tota oposició política i tribal Guinea Equatorial Enderrocat per un nebot seu, el coronel Teodoro Obiang Nguema, que li succeí com a cap d’un govern militar, fou jutjat i afusellat

Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN