Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pangermanisme
Història
Política
Doctrina imperialista que, fonamentant-se en la necessitat de cercar mercats i sortides per a l’economia alemanya, pretenia d’unir en un gran imperi tots els pobles d’origen germànic.
El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental Ajudat per les…
presídium
Política
Dret
Als països germànics, òrgan de presidència o de direcció del parlament, de l’administració pública, etc.
En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806…
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o…
nacionalsocialisme
Història
Política
Conjunt de doctrines del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
(NSDAP), el qual, dirigit per Adolf Hitler
, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
El Deutsche Arbeiterpartei DAP Partit Obrer Alemany, fundat pel gener del 1919 per Anton Drexler, prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, vulgarment conegut com a partit nazi i, alhora, en un programa de 25 punts redactat per Drexler, Feder i Hitler, explicità públicament els seus objectius La “bíblia nazi” fou, però, el llibre Mein Kampf ‘La meva lluita’, de Hitler, del qual, en el decenni de 1930-40, foren impresos milions d’exemplars L'obra d’Alfred Rosenberg Der Der Mythus des 20 Jahrhunderts ‘El mite del segle XX’, entre altres obres…
Adolf Hitler
Adolf Hitler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació…
Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà
Història
Política
Polític.
Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…
Política 2017
Política
Política internacional Introducció L’any de l’estrena de l’ex-primer ministre portuguès António Guterres com a secretari general de l’ONU va ser també l’any que l’entitat va aprovar la prohibició d’armes nuclears, amb el suport de més de 120 països, òbviament cap dels grans, tampoc de l’Estat espanyol També va ser l’any en què el Nobel de la pau va recaure en una organització, la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears ICAN Aquest 2017, la mateixa ONU també va afirmar que el món afronta la crisi humanitària més gran des del 1945 i va alertar del perill de mort de més de 20…