Resultats de la cerca

L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

Bisbe d’Osma 1208 i arquebisbe de Toledo 1209, intervingué en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 El 1247 assistí al concili de Lió Escriví una obra històrica, De rebus Hispaniae , també coneguda com a Crónica del Toledano

Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera 1878, fou un dels principals personatges del partit conservador al País Valencià i fou diputat a les corts espanyoles en tres legislatures 1879, 1884 i 1886 Fou un dels promotors de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual ocupà el càrrec de secretari, i de La Revista de Valencia  1880-83 Emprengué la preparació i la publicació d’una Bibliografía histórica española 1883

Professor de dret romà a Zuric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838