Resultats de la cerca

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem

El 1925 succeí el seu pare, Khai-Dinh Sota la pressió del Japó, denuncià el tractat de protectorat francès del 1885 i proclamà 11 de març de 1945 la independència del Vietnam, el qual comprenia la Cotxinxina i Tonquín El mateix any abdicà arran de la derrota japonesa i de la proclamació 20 de setembre del 1945 de la república del Vietnam per Ho Chi Minh, en el govern del qual ocupà breument un càrrec honorífic 1946 Trencà amb aquest 1946 i s’exilià a Hong Kong Els francesos el nomenaren, el 1949, cap no investit d’un teòric estat associat del Vietnam Sense suport polític es…

Emprat com a tal a partir del s XIII, però exclusiu de l’emperador, s’estengué a poc a poc als reis, i esdevingué corrent al s XVII El terme va acompanyat d’un possessiu sa Majestat

Advocat, fou elegit diputat el 1959 i esdevingué president del partit democràtic el 1961 Ocupà diversos ministeris, com ara el d’afers estrangers 1969-80, i fou alhora primer ministre i ministre d’estat 1974-79 President de la Internacional Liberal 1970-82 i de la Federació de Partits Liberals i Democràtics de la Comunitat Europea 1976-80, exercí diferents càrrecs d’àmbit europeu, entre ells el de president de la Comissió de les Comunitats Europees 1981-84 Figura de renom internacional, fou un partidari decidit de la unió d’Europa i presidí el Moviment Europeu des del 1985 Fou president del…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques posteriors…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Resident a Barcelona des del 1931, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes 1934 amb el seu germà Antoni president del sindicat de Banca de la UGT, i el 1936 s’integrà en les JSU i en el PSUC Comissari polític al front d’Aragó durant la guerra, de 1936-39, s’exilià aquest any El 1947 tornà illegalment al Principat i treballà en la reorganització del partit Empresonat 1951-54 i expulsat del país, el 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l’interior i des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger Fou secretari general 1965-77 i president del PSUC…

Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes…