Resultats de la cerca

La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa

Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…

Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…

Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814

El 1960 s’uní al United National Independence Party UNIP, del qual fou representant a Europa i diputat del 1978 al 1988 També fou ambaixador a Egipte 1965 i als Estats Units 1967 El 1996 abandonà l’UNIP i passà al Moviment per la Democràcia Multipartidista de Frederick Chiluba El 2006 fou nomenat vicepresident del govern de Levy Mwanawasa, al qual succeí l’agost del 2008 després de la seva mort El mes d’octubre fou revalidat en el càrrec en les eleccions presidencials, que ocupà fins el 2011 Revocada la seva immunitat presidencial, l’any 2013 fou acusat d’abús d’autoritat,…

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…

Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…

Estudià dret a la Universitat d’Osnabrück, on es graduà en l’especialitat d’economia Després de superar l’examen d’estat 1990 inicià l’exercici professional en un bufet Membre de la Christlich-Demokratische Union des del 1975, dins d’aquest partit fou successivament president federal de la Unió Conservadora d’Estudiants 1978-80, membre de l’executiva de les joventuts 1979-83 i president a la Baixa Saxònia 1983-85, membre de l’executiva federal des del 1984 i president 1994-2008 de la CDU de la Baixa Saxònia, cap del grup a l’ajuntament d’Osnabrück 1989-94 i vicepresident federal del partit…

Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…

Provinent d’una família carlina, es llicencià en dret per la Universidad Complutense de Madrid i es diplomà en periodisme Fins el 1979 treballà a l’Administració dins del cos d’inspecció de treball i ocupà també càrrecs a l’Ajuntament de Madrid, d’on fou regidor 1979-82 Políticament evolucionà del tradicionalisme amb afinitats amb el franquisme cap a Convergencia Socialista, que el 1977 es fusionà amb el Partido Socialista Obrero Español Fou ministre de l’Interior 1982-88 i de Transports i Comunicacions 1988-91 en els governs presidits per Felipe González Diputat per Madrid del 1986 al 1998…