Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
neofeixisme
Política
Nom donat al moviment ideològic i polític basat en els principis del feixisme
.
El nucli inicial i més important radica a Itàlia, amb el Movimento Sociale Italiano MSI, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta arreu del món occidental A Itàlia, nuclis clandestins d’aquest signe Ordine Nero, Ordine Nuovo, etc han protagonitzat, des dels anys setanta, sagnants accions terroristes
Unión Nacional
Política
Lliga política espanyola de caire regeneracionista, de la qual foren líders Joaquín Costa, Basilio Paraíso i Santiago Alba.
El programa polític, definit en una reunió celebrada a Saragossa pel novembre del 1898, tenia per objectiu la lluita contra la burocràcia estatal i en favor de les classes mercantils i productives Demanava la descentralització econòmica i administrativa, la reducció de les despeses de l’estat, un pla d’obres hidràuliques, l’escola elemental gratuïta i obligatòria, el servei militar obligatori, la representació per classes, etc De fet, la seva força li era proporcionada per les cambres de comerç Pel gener del 1900 es transformà en partit polític sota la direcció de Paraíso, inicià…
Jorge Mas Canosa
Política
Líder de l’exili cubà.
Fill d’un militar de l’exèrcit cubà, manifestà des de molt jove la seva oposició al dictador cubà Fulgencio Batista A l’edat de catorze anys fou arrestat per la seva intervenció en una emissió en contra de Batista a la ràdio Enviat pel seu pare a estudiar als EUA, tornà a Cuba el 1959, poc després que Fidel Castro accedís al poder La seva inicial admiració per Castro es convertí en desencantament, i de seguida s’implicà en activitats antigovernamentals L’any 1960 fugí als EUA, on passà a formar part de l’exili cubà i a liderar l’oposició al règim castrista des dels EUA Els anys…
Fareed Rafiq Zakaria

Fareed Rafiq Zakaria
© Newsweek / Damien Donck
Política
Periodista i politòleg nord-americà d’origen indi.
Graduat a la Universitat de Yale i doctorat a la de Harvard 1993, ha estat director de la revista Foreign Affairs Columnista de publicacions com The New York Times , The Wall Street Journal i Newsweek International , de la qual l’any 2000 en fou nomenat editor Ha estat també analista polític en diversos programes televisius i des de l’any 2008 dirigeix el programa setmanal de política internacional Fareed Zakaria GPS de la cadena CNN Autor dels llibres d’assaig polític From Wealth to Power The Unusual Origins of America's World Role 1998, The Future of Freedom 2003 i The Post-American World…
Lluís Lúcia i Lúcia
Lluís Lúcia i Lúcia
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític valencià.
Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura…
Comissió Trilateral
Política
Organisme (conegut també com a Trilateral
), creat el 1973, sota l’impuls del financer i polític nord-americà David Rockefeller, que agrupa unes 300 personalitats dels cercles financers, polítics i intel·lectuals dels EUA, d’Europa Occidental i del Japó.
Cadascuna d’aquestes àrees geogràfiques té un president, mentre que la seu i la direcció general són a Nova York La Comissió Trilateral es proposa de sensibilitzar els governs i dirigents sobre la necessitat de mantenir unes societats obertes, trencar les barreres entre els països de l’est i els de l’oest i els països subdesenvolupats i redefinir el creixement mundial dins un marc d’economia de lliure empresa on els recursos i l’ecosistema es respectin Organitza reunions periòdiques d’intercanvi d’idees i debat, patrocina estudis i edita el butlletí Trialogue A Bulletin of North American-…
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu…
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —…
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…