Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ramon Archs
Història
Política
Dirigent cenetista, fill de Manuel Archs.
Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21 Detingut a l’estiu del 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues
neofeixisme
Política
Nom donat al moviment ideològic i polític basat en els principis del feixisme
.
El nucli inicial i més important radica a Itàlia, amb el Movimento Sociale Italiano MSI, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta arreu del món occidental A Itàlia, nuclis clandestins d’aquest signe Ordine Nero, Ordine Nuovo, etc han protagonitzat, des dels anys setanta, sagnants accions terroristes
Jerónimo de Villanueva
Història
Política
Polític aragonès.
Fou protonotari del Consell d’Aragó Home de confiança del comte duc d’Olivares , que el feu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc 1643 El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició
Izquierda Democrática
Política
Grup polític espanyol fundat clandestinament el 1958, sota el nom d’Izquierda Democrática Cristiana, a l’entorn de Manuel Giménez Fernández, exministre de la CEDA durant la Segona República.
Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979
Ludwig Erhard
Economia
Història
Política
Polític i economista alemany.
Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari
Josep Recasens i Mercadé
Història
Política
Polític.
El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…
Amintore Fanfani
Amintore Fanfani
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista italià.
Durant la Segona Guerra Mundial s’exilià a Suïssa 1943, i el 1945 ingressà en el partit democratacristià italià, del qual fou elegit diputat per l’assemblea constituent del 1946 Ocupà els ministeris de treball 1947-50, d’agricultura 1951, de l’interior 1953 i d’afers estrangers 1965 i 1966-68 Fou també president del consell 1954, 1958-59, 1960-63, 1982-83 i 1987 i del senat 1968-73, 1976-82 i des del 1985 i secretari general del partit democratacristià 1954-59 i 1973-75 Presidí l’assemblea de les Nacions Unides 1965-66 i des del 1972 fou senador vitalici Seguidor de De Gasperi i …
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…
galleguisme
Història
Política
Literatura
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…
Manuel Duran i Bas

Manuel Duran i Bas
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…
,