Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt correlacionats amb la seva intensitat Cal no…
antropologia política
Antropologia
Política
Disciplina que estudia les institucions polítiques i llur funcionament.
afers estrangers
Política
Administració especialitzada en les relacions d’un estat amb els altres, o amb institucions internacionals.
A Espanya fou creada el 1716 sota la denominació de secretaria d’estat encarregada dels afers estrangers el secretari d’estat esdevingué posteriorment ministre d’estat i ocupava un lloc preferent després del primer ministre La denominació de secretari d’estat es manté encara als EUA El ministeri d’afers estrangers a Espanya és organitzat mitjançant una sotssecretaria, dues secretaries d’estat per a la cooperació internacional i per a Iberoamèrica, i per a la Unió Europea, dues secretaries generals de política exterior i per a la Unió Europea, un servei de protocol, cancelleria i ordres i una…
llei fonamental
Política
Dret constitucional
Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.
En alguns ordenaments jurídics estatals pren la denominació de constitució
conservadorisme
Política
Ideologia i actitud que defensa les institucions vigents, en oposició a la idea de canvi social.
Proclamant l’estabilitat dels sistemes com a condició de possibilitat d’una conducta ètica i d’una llibertat responsable, canonitza la propietat privada, estableix la religió i el sentiment nacional com a elements d’unitat social i refusa la pretensió d’una societat igualitària
Cosimo de Mèdici
Economia
Història
Política
Polític i banquer florentí.
Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
contrarevolució
Política
Moviment polític orientat a combatre una revolució o a neutralitzar-ne els efectes.
Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració 1814-15
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina