Resultats de la cerca

Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques

Director de l’Instituto Geográfico y Estadístico i de la Revista Contemporánea de Madrid Fou governador civil de les Balears durant un any 1899-1900 sota el govern Silvela, quan el maurisme mallorquí sofrí una greu crisi S'atragué els intellectuals regionalistes fou assidu de la tertúlia de Joan Alcover, que el saludà amb un significatiu parlament i amb el poema El foraster a Mallorca , els quals continuà protegint un cop retornat a Madrid

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes hellèniques…

El 1938 fou empresonat pels nazis per haver participat en activitats de la resistència L’any següent s’evadí i organitzà els partisans polonesos Acabada la guerra, fundà la unió d’excombatents ZBOWID, influent organització paraoficial que el recolzaria en tota la seva carrera política El 1956 WGomułka el nomenà primer viceministre i després ministre de l’interior Organitzà els serveis secrets que durien a terme les purgues d’intellectuals i la campanya antisemita Malgrat l’ascensió al poder del rival de Gomułka, EGierek, continuà conservant càrrecs importants en el si del POUP fins el 1981,…

Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In Battle for Peace…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…

Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia, sense haver…

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles d’…

Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou regidor en…