Resultats de la cerca

S'establí a iniciativa de Silvio Berlusconi , líder i fundador de Forza Italia , la principal formació A més de formacions de signe democratacristia, inclou Alleanza Nazionale, sorgida del neofeixista Movimento Sociale Italiano MSI, i la Lega Nord, de signe federalista o secessionista Creada per a combatre el centreesquerra italià en la coalició l’Ulivo després de l’esfondrament de la Democràcia Cristiana, ha inclòs també entre els seus socis altres partits menors, com ara la Unió dels Cristians i Demòcrates de Centre, i el Nou Partit Socialista Bé que la coalició guanyà les eleccions…

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…

Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l…

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…

Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara,…