Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Alexandre I de Iugoslàvia
Història
Política
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial 1929…
Milan Kučan
Política
Polític eslovè.
Fill de mestres, durant l’ocupació de l’antiga Iugoslàvia els nazis mataren el seu pare, membre de la resistència Graduat en dret per la Universitat de Ljubljana 1964, inicià de molt jove la carrera política membre de les Joventuts de l’antiga República Iugoslava d’Eslovènia 1964-67, que presidí en 1968-69, del secretariat del comitè central de la Lliga Comunista d’Eslovènia 1969-73 i secretari de l’Aliança Socialista d’Eslovènia 1973-78 En 1978-82 fou president de l’Assemblea d’Eslovènia Des d’aquests càrrecs promogué el pluralisme, el diàleg i els mètodes democràtics, en la…
països de l’Est
Política
Terme amb el qual, durant la guerra freda, hom feia referència als estats europeus amb règims comunistes sorgits després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels quals sotmesos als dictats de l’URSS.
Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el…
Radovan Karadžić
Política
Polític serbi.
El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’…
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo…
Slobodan Milošević

Slobodan Milosevic
© Intern. Comittee to Defend Milosevic
Política
Polític serbi.
Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de…
ústaixa
Política
Membre d’un moviment nacionalista croat d’extrema dreta.
Fundat per Ante Pavelić 1929, utilitzà mètodes terroristes assassinat d’Alexandre I de Iugoslàvia, 1934 En concedir Hitler una independència nominal a Croàcia 1941, lluitaren amb els nazis contra Tito, fins que, derrotats, passaren a la clandestinitat
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957