Resultats de la cerca

El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu   L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats…

Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment es doctorà a Barcelona, on entrà en contacte amb la política i ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , formació que abandonà el 1979 Començà a treballar en el món jurídic com a secretària judicial, i amb l’arribada del Partido Socialista Obrero Español encapçalat per  Felipe González Márquez  al govern espanyol el 1982 s’incorporà a l’administració com a cap de gabinet del nou ministre de Justícia, Fernando Ledesma Tres anys després fou designada directora general de serveis del mateix…

A Atenes fou reformada radicalment la constitució, i l’areòpag fou desposseït del poder judicial, que hom donà al Consell dels Cinc-cents i a l’Assemblea Popular

Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…

Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels  Grupos Antiterroristas de Liberación  GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les…

Diputat liberal des del 1868, fou ministre de la guerra amb Gladstone 1886 i 1892-95 Líder dels liberals, els orientà en un sentit progressista, i s’oposà a la guerra contra els bòers Primer ministre 1905-08, féu votar la Trade Disputes Act 1906, per la qual les activitats sindicals eren excloses de l’acció judicial Preparà l’autonomia de Sud-àfrica

Estesa a tota l’URSS, el 1923 esdevingué l’OGPU Fou eficaç els primers moments de la collectivització, però els processos secrets la feren molt impopular El gran poder que adquirí infongué temor als mateixos dirigents soviètics, que la reorganitzaren i fou integrada al NKVD

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

En la legislació espanyola vigent, els consells de guerra coneixen totes les causes sotmeses a la jurisdicció militar, excepte les reservades al Consell Suprem de Justícia Militar Poden ésser d’oficials generals , que jutgen oficials, i ordinaris , quan jutgen sotsoficials o soldats sotmesos a la jurisdicció militar El tribunal ordinari és compost d’un president coronel o equivalent, tres vocals capitans i un auditor El consell de guerra és públic, però el president pot acordar de fer-lo a porta tancada La sentència, per a ésser ferma, ha d’ésser aprovada per l’autoritat judicial