Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, treballà en una impremta i fou fundador del grup catalanista republicà Foment de Reus, de l’òrgan del qual fou redactor S'exilià el 1939 i començà la publicació d’unes memòries a Xaloc

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, treballà durant molts anys a la pelleteria La Sibèria de Barcelona, fundada pel seu avi l’any 1891 Adherit a l’entitat Crist Catalunya 1954, que impulsava un incipient catalanisme emparat en l’Església, participà en les campanyes contra Galinsoga  i “Volem bisbes catalans” 1966, i també en els fets del Palau , entre d’altres Cofundador del segell discogràfic Edigsa , de la revista Cavall Fort , de la distribuïdora de llibres Arc de Berà i del diari Avui , fou gerent del Congrés de Cultura Catalana  i secretari del Segon Congrés…

Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar

Monjo de Montserrat 1951 i sacerdot 1959, es llicencià en teologia i litúrgia Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané , que acompanyà en el seu exili a Viboldone 1965-68, s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà El 1985 abandonà la vida monàstica Collaborà en diverses iniciatives de la Resistència i publicà, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974 Stato cattolico e chiesa fascista in Spagna, Il carcere Vaticano Chiesa e fascismo in Spagna  sobre la presó concordatària de Zamora i Rivoluzione o morte entorn del procés de Burgos El 1974 fundà a Milà el Centre Internacional Escarré…

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

Doctor en dret i ciències socials i dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917, fou secretari del Partit Comunista d’Espanya fins l’any 1932 Marginat des d’aleshores, el 1936 reingressà al PSOE, on continuà militant en el seu exili mexicà des del 1939 Publicà Europa entre dos guerras 1945, Movimientos y doctrinas sociales 1958, Problemas fundamentales de España 1966 i els llibres de memòries España en la Segunda República 1967 i La Comintern en España Recuerdos de mi vida 1972

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…

Membre del moviment de desobediència civil dirigit per Gandhi, fou primer ministre del govern de Bombai 1952-56, ministre de comerç i d’indústria 1956-58 i d’hisenda 1958-63, i dues vegades candidat a cap d’estat, derrotat per Shastri 1964 i per Indira Gandhi 1966 L’any 1967 ocupà la cartera de finances, però Indira Gandhi l’obligà a dimitir el 1969 Empresonat per I Gandhi 1975-77, fou cofundador i líder del Janata Party i primer ministre 1977-79 Publicà diversos llibres de memòries

General de brigada de la Resistència 1944, tingué una participació destacada en l’alçament de París contra l’ocupació nazi Diputat radical per la Gironda 1946 i alcalde de Bordeus en 1947-95, fou cap dels grups republicans socials de l’Assemblea Nacional 1953-56, ministre de defensa 1957-58, president de l’Assemblea Nacional 1958-69, 1978-81 i 1986-88 i primer ministre 1969-72 L’any 1974 fou candidat neogaullista a la presidència de la República i el 1976 s’adherí a l’RPR creat per JChirac Publicà les memòries L’ardeur 1975 i Mémoires pour Demain 1997