Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Angela Davis
Política
Política i activista nord-americana.
Influïda per H Marcuse, fou professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia Compromesa amb els moviments reivindicatius negres nord-americans i amb el feminisme, milita al partit comunista dels EUA des del 1968 Defensà els Black Panthers i fou acusada 1970 de participar en l’intent de fuga dels germans Soledad, en el qual moriren un jutge i dos presos Símbol de la lluita contra la discriminació racial, després d’estar empresonada fou declarada innocent 1972 El 1984 fou candidata a la vicepresidència del seu país pel PCUSA És autora, entre altres obres, d' Angela Davis An…
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000 José María Aznar el…
Atal Behari Vajpayee
Política
Polític indi.
Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata 1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998 Destacà per continuar l’impuls…
Mairead Corrigan

Mairead Corrigan
© Miguel Angel Invarato-PRESSENZA-IPA (by-nc-sa)
Política
Activista nord-irlandesa.
Cofundadora, juntament amb Betty Williams, de l’organització Gent per la Pau Inicià el seu activisme a favor de la pau a Irlanda del Nord quan tres dels fills de la seva germana moriren atropellats per un membre de l' Irish Republican Army , el qual fou abatut per les tropes britàniques mentre fugia Betty Williams, antiga membre de l’IRA, presencià els fets i començà una campanya de recollida de signatures per a demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’ Irlanda del Nord que acabà…
Rafiq al-Harīrī

Rafiq al-Harīrī
© Comissió Europea / Breydel
Política
Polític libanès.
Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…
khmer roig
Política
Membre d’un moviment guerriller comunista cambodjà.
Té l’origen en el Partit Comunista de Cambodja, fundat el 1951 En un principi els khmers roigs lluitaren contra Norodom Sihanuk , però quan aquest fou víctima d’un cop d’estat el 1970, s’hi aliaren fins el 1976 El 1975, amb l’ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar Dirigits per Pol Pot , els khmers roigs instauraren un règim de terror que, en quatre anys, assassinà uns dos milions de persones Foragitats del poder pel Vietnam, que establí un règim addicte el 1979, tornaren a la guerrilla Contraris a l’acord de pau del 1991 entre el règim provietnamita i Sihanuk el qual l’any 1982…
Ratko Mladić
Política
Militar serbi.
Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…
Ossama bin Laden

Ossama Bin Laden
Política
Activista islamista saudita.
Fill d’un milionari del sector de la construcció, heretà una gran fortuna Es llicencià a la Universitat Rei Abdul Aziz a Ǧidda el 1979, any en què la Unió Soviètica envaí l’Afganistan De fortes conviccions musulmanes, viatjà a l’Afganistan per a contribuir a la guerra contra els soviètics i el 1988 fundà l’organització terrorista Al-Qā‘ida , amb l’objectiu de combatre la influència occidental i establir un gran califat panislàmic Amb la seva riquesa i altres fons finançà diversos camps d’entrenament militar Durant la guerra del golf Pèrsic 1991 denuncià el govern de l’Aràbia Saudita per…
Margaret Hilda Thatcher

Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a les eleccions…
Hamàs
Política
Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica.
El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels Germans Musulmans als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga a tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…