Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de…
,
Laureà Dalmau i Pla

Laureà Dalmau i Pla
(CC0)
Història
Política
Literatura catalana
Metge, polític i escriptor.
Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat 1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós…
,
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131…
Salvador de Madariaga y Rojo
Salvador de Madariaga
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida…
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la biografia…
,
Celestí Barallat i Falguera

Celestí Barallat i Falguera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc…
,
Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias
Pintura
Literatura catalana
Política
Escriptor i pintor.
Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas i pare del músic Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés , El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…
,
Ramon Picó i Campamar

Ramon Pico i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…
,
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…
,
Ramon Trias i Fargas
Ramon Trias i Fargas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític, fill d’Antoni Trias i Pujol.
Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…