Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes…
equilibri polític
Política
Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les armes nuclears…
coexistència pacífica
Política
Fórmula de política i diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el repudi de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.
Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971
guerra freda
Política
Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991, oposà d’una banda els EUA i el bloc occidental i de l’altra l’URSS i el bloc comunista.
Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’establiment d’un…
Moon Jae-in
Història
Política
Polític coreà.
Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun , on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern Amb el restabliment de la democràcia 1987, Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’Afers Civils…
Ban Ki-moon

Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i, posteriorment, a…
Naoto Kan
Política
Polític japonès.
Graduat el 1970 per l’Institut de Tecnologia de Tòquio, treballà en una oficina de patents 1971-75 L’any 1980 obtingué l’acta de diputat per la Federació Socialista Democràtica El 1996 fou ministre de Sanitat durant onze mesos en el govern de coalició del Partit Liberal Democràtic amb el Partit Democràtic del qual formava part i aconseguí un gran renom quan reconegué la responsabilitat del govern en casos de contagi del virus VHI per negligència els anys vuitanta i es disculpà públicament davant les víctimes En guanyar les eleccions el Partit Democràtic 2009, fou successivament ministre de…
Fredrik Reinfeldt

Fredrik Reinfeldt
© Gunnar Seijbold / Regeringskansliet
Política
Polític suec.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…