Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Felip de Copons i de Tamarit
Història
Política
President del Consell Sobirà del Rosselló.
Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748
Benito Juárez García
Història
Política
Polític mexicà, d’origen indi.
Governador d’Oaxaca 1847-52, del 1853 al 1855 romangué exiliat a l’Havana Liberal, inspirà com a vicepresident la constitució del 1857 President 1860, després d’una guerra civil, la seva política anticlerical i la decisió de suspendre el pagament del deute exterior proporcionaren a França, Anglaterra i Espanya el pretext per a una intervenció armada 1861 Les forces angleses i espanyoles aquestes manades pel general Prim signaren l’acord de Soledad 1862 i reembarcaren Els francesos ocuparen la ciutat de Mèxic 1863 i imposaren per la força l’emperador Maximilià Juárez es refugià a…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…
Alianza Republicana Nacionalista
Política
Partit polític d’El Salvador.
Fou fundat el setembre del 1981 pel major Roberto D’Aubuisson en resposta a la creació de l’organització guerrillera Frente de Liberación Farabundo Martí D’ideologia marcadament conservadora i declaradament anticomunista, orientà bàsicament la seva acció política a impedir que es reproduís a El Salvador una situació com la de Nicaragua controlada des del 1979 pel sandinisme El partit ha estat acusat de crear els escamots d’ultradreta “escuadrones de la muerte” acusats de massacres entre la població civil durant els anys vuitanta El 1989 el seu candidat Alfredo Cristiani obtingué la…
Juan Álvarez Mendizábal
Economia
Política
Polític i financer.
De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…
Omar
Política
Líder religiós i polític musulmà.
Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la xaria i acollí…
Popolo della Libertà
Política
Partit polític italià.
Fou constituït oficialment al novembre del 2007 i tingué el congrés fundacional al març del 2009 Format bàsicament per la fusió de Forza Italia i Alleanza Nazionale , incorporà també una dotzena de partits menors, entre d’altres, Democrazia Cristiana per le Autonomie, Popolari Liberali i el Nuovo Partito Socialista Italiano En les eleccions de l’abril del 2008 obtingué 271 diputats i 145 senadors i esdevingué, en coalició amb la Lega Nord , el partit de Govern El líder principal és Silvio Berlusconi president, seguit de Gianfranco Fini , els quals ocuparen els càrrecs de primer…
Giuseppe Conte
Política
Jurista i polític italià.
Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S i Lega Nord negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues formacions i que no havia participat en les eleccions…
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek
© Fototeca.cat
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí…
Freie Demokratische Partei
Política
Partit polític alemany creat el 1948.
D’ideologia liberal, és partidari de les llibertats i la responsabilitat individuals, en economia defensa la desregulació del mercat, una política restrictiva en la despesa pública i els impostos i l’estímul a la inversió a l’empresa privada i, de manera més general, un intervencionisme mínim de l’estat la seva divisa és ‘tant d’estat com calgui i tan poc com sigui possible’, aspecte que el diferencia dels dos grans partits majoritaris alemanys SPD i CDU , amb els quals ha estat soci de govern els anys 1949-56, 1961-66, 1982-98 amb la CDU i 1969-82 amb l’SPD Aquests anys tingueren una forta…