Resultats de la cerca

De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español

Impressor d’ofici, ingressà al partit socialista el 1886 L’any 1921 fou un dels principals promotors de l’escissió que originà la fundació del Partido Comunista Obrero de España S'exilià el 1939

Paleta d’ofici, pertangué al partit socialdemòcrata i fou un dels fundadors 1921 del partit comunista de Txecoslovàquia Diputat al parlament de Praga 1925-38, fou deportat pels nazis al camp de concentració de Sachsenhausen President dels sindicats 1945-48, fou primer ministre 1948-53 i president de la república 1953-57 Collaborà activament en la transformació de Txecoslovàquia en un estat comunista

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…

Gaudí de la confiança de Felip V de Castella fou virrei de Sicília el 1701 i ambaixador a Roma el 1709 El 1712 fou nomenat inquisidor general en plena puixança del partit regalista, que dirigien la princesa d’Orsini i Melchor de Macanaz, del qual fou enemic declarat La princesa aconseguí que fos nomenat ambaixador prop de Lluís XIV però Del Giudice ja havia iniciat aleshores un procés contra Macanaz, el qual condemnà de França estant 1714 Felip V el destituí com a inquisidor i demanà a Roma la reforma del Sant Ofici Però l’arribada d’Isabel Farnese i de l’influent Giulio Alberoni…

Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent…

Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase 1913 i amb Scheidemann 1917 el lideratge del partit Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent 1917 Prestà suport al canceller príncep Max de Baden 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia…