Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
potència
Política
Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.
Així, hom parla de potència econòmica, política, militar, naval, industrial, cultural, etc
ministeri
Política
Cos de ministres d’un estat.
Així, hom parla, per exemple, del ministeri d’Azaña, per a designar el gabinet presidit per Azaña com a cap de govern
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Capacitat que, en règims democràtics, tenen les cambres legislatives d’exigir als membres del poder executiu la responsabilitat de llurs actes.
En aquest sentit hom parla de confiança parlamentària com de condició de què han de gaudir els governs corresponents per a romandre en el poder
districte
Geografia
Política
Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals
Moḥammad Taqī Bahār
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític persa, conegut també com a Malik al-sho‘arā (‘Rei dels poetes’).
Participà activament en el moviment revolucionari com a escriptor fou molt celebrada una cassida seva contra el colonialisme anglès i com a polític Fundador de la revista “Naw Bahār” 1909, formà part des del 1917 de la societat literària Danishkadeh, que propugnava el retorn formal als clàssics Fou professor a la universistat de Teheran i ministre d’educació nacional 1946 És autor d’un divan d’estil molt tradicional, malgrat que no rebutjà la parla i els dialectalismes moderns, i de diversos estudis sobre lingüística i política
imperialisme
Història
Política
Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.
Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament d’…
Joan Mir i Mir
Història
Periodisme
Política
Sindicalista i periodista.
Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà assíduament i hi…
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131 versos,…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la fabricació d’…