Resultats de la cerca

Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…

Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació

Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…

El decret de dissolució fixa la data de noves eleccions

Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu al palau de can March, a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissai 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El…

Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona i enginyera tècnica en informàtica de gestió per la Universitat Oberta de Catalunya, treballà a l’empresa privada en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació Del 2008 al 2012 fou responsable d’administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 2011 i presidenta de la secció local d’Igualada des del 2012, és diputada al Parlament de Catalunya des del 2012, on ha presidit les comissions de Salut i d’Investigació de l’…

Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del…

Llicenciat en enginyeria química per la Universitat Tecnològica de Silèsia 1963, després d’ampliar estudis a Cambridge 1972 fou professor en diverses universitats i feu recerca a l’Institut de l’Acadèmia de Ciències de Polònia a Gliwice Fou representant del seu país al Programa sobre els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle de l’ Agència Internacional de l’Energia 1992-97, i participà en altres iniciatives sobre energia i protecció del medi ambient Del 2002 al 2004 fou vicerector de la Universitat Polònia de Częstochowa, on fundà una escola de diplomàcia El 1980 inicià les activitats…

Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos…

Membre de la democràcia cristiana, participà en la resistència contra el feixisme Diputat des del 1948, fou secretari general del seu partit 1964-65 i president de la Unió Europea Democratacristiana entre els anys 1965-82 Ocupà diversos càrrecs ministerials, especialment els ministeris d’agricultura, de l’interior, d’afers estrangers i, sobretot, la presidència del govern 1968-69, 1969-70, 1970, 1973-74, i del 1979 al 1984 fou membre del Parlament Europeu