Resultats de la cerca

Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935  Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de concentració, es…

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la  Confederació Nacional del Treball  i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia  Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el 21 de juliol…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Fill del també polític Paul Alduy , estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Cap d’accions internacionals del ministeri d’urbanisme 1980, director adjunt de la construcció 1985 i conseller tècnic del ministeri de transports 1987, al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà , sota el lema ‘Perpinyà, la catalana’, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i la identitat catalanes El 1997 emprengué la…

Fou creada el 1910 pel filantrop i empresari Andrew Carnegie La seva seu principal és a Washington DC Fins el 2008 edità la revista bimestral Foreign Policy

Hom li concedí el premi Nobel de la pau el 1908, juntament amb Klas PArnoldson