Resultats de la cerca

Del 1988 al 1993 fou directiu al seu país de la multinacional petroliera ESSO En 1994-99 fou cap del cos de la Policia Nacional Civil i emprengué una activa lluita contra el narcotràfic L’any 2000 fou escollit diputat per l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA, un dels fundadors de la qual fou el seu germà Roberto Viceministre de Seguretat Ciutadana 2004-05, l’any 2006 tornà a ésser nomenat director de la policia El 2008 fou nomenat president del seu partit Candidat a les eleccions presidencials del març del 2009, fou derrotat per Carlos Mauricio Funes Cartagena, del Front…

Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola  MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto  a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola  UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997, però el…

Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats Al-Riyāḍ, 1902 la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25 El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’Aràbia Saudita La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats del 1927 al 1936 Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera des del 1938 consolidaren el seu poder…

Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica  PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan  durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d’estat del juny del 1993 que feu caure Əbülfəz…

Després de graduar-se en enginyeria per la Universitat de Texas 1975, s’incorporà a la multinacional petroliera Exxon Mobil Corporation , en la qual, a mitjan anys noranta, ocupà càrrecs executius en el departament de gas natural Del 2006 al 2016 fou conseller delegat del grup Designat secretari d’estat pel president Donald Trump , la seva candidatura tingué dificultats per imposar-se al Senat a causa del seu passat com a alt executiu i màxim dirigent d’Exxon hom li retreia la seva defensa dels combustibles fòssils —en principi, contrària a les directrius per a contrarestar el…

Format a l’Acadèmia Militar de Saragossa 1962-63, el 1968 esdevingué un dels principals executors del règim de terror instaurat pel seu oncle Macías Nguema, primer president de la nova república independent de Guinea Equatorial, mitjançant el càrrec de cap de l’exèrcit El 1979 enderrocà en un cop d’estat Macías, a qui féu executar Autoproclamat president, establí un Consell Militar Superior, igualment corrupte i repressiu El 1986 assumí el Ministeri de Defensa i el 1987 formà el Partido Democrático de Guinea Ecuatorial PDGE El 1992 aprovà la legalització dels partits polítics i formà un…

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…

S’enrolà a la marina i lluità pilotant bombarders durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fou condecorat per accions en combat Ingressà a la Yale University, on es graduà en econòmiques 1945 Dedicat als negocis en el camp dels equipaments de prospecció petroliera a Texas que li proporcionaren una gran fortuna, emprengué en aquest estat la carrera política, i hi fou elegit membre del Congrés pel partit republicà  1966-70 Al llarg dels sis anys següents, sota el mandat de Richard Nixon  fou ambaixador dels Estats Units a l’ONU 1971-74 El setembre del 1974, el president Gerald  el…

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…

Graduat en enginyeria mecànica a l’acadèmia militar de West Point 1986, fou destinat durant cinc anys a la República Federal d’Alemanya, on obtingué el grau de capità Posteriorment estudià dret a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1994 Exercí com a advocat a la ciutat de Washington El 1996 cofundà la companyia Thayer Aerospace, de la qual fou un dels principals accionistes fins el 2006, que fou nomenat president de Sentry International, empresa dedicada als serveis per a la indústria petroliera Adscrit a l’ala dreta dels republicans vinculats al  Tea Party , el 2010 fou…