Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
democràcia directa
Política
Forma de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.
El referèndum, per exemple, és una forma de democràcia directa Rousseau afirmava que la sobirania no podia ésser representada i pensava que la política havia d’ésser l’emanació directa de la voluntat popular, ja que creia que tota forma de representació desvirtuava l’essència de la democràcia
Front Català d’Ordre
Política
Coalició electoral de les forces polítiques de dreta que, sota l’hegemonia centrista de Lliga Catalana, fou derrotada pel Front d’Esquerres de Catalunya en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Era constituïda per Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española solament a la ciutat de Barcelona Sense un programa coherent, la seva propaganda es fonamentà en l’atac al Front d’Esquerres i en la idea que no es podia tornar al Sis d’Octubre
Thomas Gresham
Economia
Història
Política
Financer i polític anglès.
Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador
Luci Licini Sura
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria
Quint Publili Filó
Història
Política
Polític romà.
Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici
Partit Comunista de les Terres Basques
Política
Partit polític.
Formació política vinculada al sindicat abertzale LAB, creada just abans de les eleccions basques del 2005 per a ocupar l’espai de Batasuna , que no s’hi podia presentar pel fet d’estar illegalitzada Amb una llista electoral formada per persones sense experiència parlamentària, aconseguí 9 escons Propicià l’elecció de Juan José Ibarretxe com a lehendakari , en prestar-li dos vots en la sessió d’investidura El febrer de 2008 fou suspès de l’activitat durant tres anys pel jutge Baltasar Garzón per considerar que formava part de l’entorn d' ETA , i al setembre fou illegalitzat pel…
Consejo Nacional del Movimiento
Política
Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento.
Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president del govern,…
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…
Juan Álvarez Mendizábal
Economia
Política
Polític i financer.
De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la…