Resultats de la cerca

Es donà a conèixer com a poeta militant a la revista Présence Africaine i és autor d’una antologia de la poesia africana d’expressió portuguesa 1958 El 1956 fou un dels fundadors del MPLA, partit que, cinc anys després, desencadenà la revolta armada contra la dominació de la metròpolis

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau

Del 1958 al 1974 ocupà diversos càrrecs militars a les colònies Caigut el règim salazarista 1974, contribuí a dominar l’intent revolucionari del novembre del 1975 El mateix any fou ascendit a general i fet cap d’estat major de l’exèrcit Elegit 1976 i reelegit 1980 president de la república, sovint topà amb els successius caps de govern a causa de la seva visió personal de la política portuguesa Cap al final del seu mandat presidencial 1985, promogué el naixement del Partido Renovador Democrático, que esdevingué la tercera força política del país a les eleccions legislatives del…

Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es…

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en les eleccions…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…

L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una doctrina…

Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…