Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i…
Comunitat Econòmica Europea
Els signataris del tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea
© Fototeca.cat
Política
Economia
Organització internacional fundada el 1957 pel Tractat de Roma amb l’objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea.
En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…
ostpolitik
Política
Mot (que significa ‘política oriental’) emprat en politicologia alemanya per a designar específicament les relacions germanorusses i, posteriorment, les relacions d’Alemanya Occidental amb el bloc dels països socialistes.
Així fou utilitzat per a denominar la política de Bismarck que culminà amb el pacte d’amistat germanorus 1887, la de Hitler, conclosa amb el pacte Germanosoviètic 1939 i la política iniciada el 1970 pel canceller de la RF d’Alemanya, Willy Brandt, envers els països socialistes europeus per normalitzar-hi les relacions, sobretot les diplomàtiques
Oswaldo López Arellano
Política
Militar i polític hondureny.
S'allistà a l’exèrcit el 1939 i posteriorment es graduà com a pilot a l’Escuela de la Fuerza Aérea de Honduras En 1942-45 estudià a Arizona EUA mecànica de l’aviació Posteriorment, anà escalant en l’escalafó fins que als anys seixanta obtingué el grau de general de les forces aèries L’any 1963 protagonitzà un cop d’estat contra el president José Ramon Villeda i instaurà una dictadura El 1965, amb el suport del Partido Nacional, assumí la presidència El 1971 permeté la celebració d’eleccions i al juny cedí el càrrec al vencedor, Ramon Ernesto Cruz, del Partit Nacional, al qual enderrocà…
Manel Balcells i Díaz

Manel Balcells Díaz
© www.balcells.cat
Esport general
Política
Medicina
Metge i polític.
És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament…
,
Manuel Girona i Rubio
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista
Maria del Pilar Fernández i Bozal

Maria del Pilar Fernández i Bozal
Política
Dret
Advocada.
L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’…
Eusebi Rodríguez i Salas
Història
Política
Polític comunista.
Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap…
Mònica Oltra i Jarque

Mònica Oltra i Jarque
© Corts Valencianes
Política
Dret
Política i advocada.
Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina