Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…
Unió Republicana
Política
Partit polític constituït a Madrid, l’any 1903, sota la presidència de Salmerón.
Fou el resultat de diversos intents d’aliança o fusió de les forces republicanes de l’Estat espanyol realitzats al llarg del període de la Restauració Les unions més o menys àmplies pactades el 1893 i el 1900 havien donat èxits electorals considerables als republicans, especialment a Catalunya, però l’heterogeneïtat del republicanisme de l’Estat espanyol, la multiplicitat de disciplines i els enfrontaments personals n'havien frustrat fins aleshores les possibilitats Un cop constituït, el nou partit abraçà tots els grups republicans de l’estat, llevat dels federals els quals, tanmateix,…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
Joseph Kabila
Política
Polític de la República Democràtica del Congo.
Fill de Laurent Kabila , rebé formació militar a la Xina Després de l’enderrocament de Mobutu Sese Seko , el seu pare el nomenà ministre de Defensa de la nova República Democràtica del Congo En aquest càrrec, s’enfrontà a l’ofensiva de Ruanda i d’Uganda que cercava controlar algunes parts del país Després de l’assassinat del seu pare, el gener del 2001, fou nomenat president Amb el suport dels Estats Units, aconseguí signar un acord de pau amb les milícies antigovernamentals més importants que rebien el suport de Ruanda i d’Uganda, amb els governs dels quals negocià la retirada del territori…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El…
plàcet
Política
Dret constitucional
Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de l’autoritat eclesiàstica, en els països en què les relacions entre l’Església i l’Estat es regeixen per normes concordatàries.
Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
Política
Activista cívic, cultural i polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya Director adjunt 1996 i director 2001 de la Fundació Jaume Bofill , des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació…