Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
Partito Democrazia Cristiana
Política
Partit polític italià creat pels antics militants del Partito Popolare Italiano
durant la resistència antifeixista, en la qual participà amb 60 000 homes (dels quals tingué 2 000 morts).
En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
raons d’estat
Política
Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l’interès de l’estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.
lliga
Política
Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú.
Aquest pot ésser polític lligues ofensives i defensives o econòmic lligues duaneres, monetàries
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
vot indirecte
Política
Dret
Vot en el qual l’elector designa delegats (electors en segon grau), els quals designen les persones que han d’ocupar els càrrecs que cal cobrir.
Jerry Rawlings
Política
Militar
Militar i polític ghanès.
Fill de pare escocès i mare africana, es formà com a pilot a l’Acadèmia Militar de Ghana, i el 1967 s’incorporà amb el rang de tinent segon a la força aèria L’any 1979 prengué part en el cop d’estat que deposà el règim militar encapçalat primer per Ignatius K Acheampong i després per Frederick WK Akuffo, els quals feu executar La junta militar transferí tot seguit el poder a un govern civil sorgit d’eleccions lliures, però el desembre del 1981 Rawlings encapçalà un nou cop d’estat que enderrocà el govern de Hilla Limann, al qual acusà de portar el país a la ruïna Al capdavant d’…
Corazón Aquino
Política
Política filipina, coneguda també per Cory Aquino.
Filla d’una família benestant, el 1954 es casà amb Benigno Aquino Tarlac, Luzon 1932 — Manila 1983, que esdevingué l’adversari polític més popular del president Marcos Assassinat el seu marit 1983, prosseguí la lluita d’aquest contra la dictadura i aconseguí de reagrupar l’oposició A les eleccions presidencials del 1986 resultà guanyadora, fet que comportà que Marcos, tot i haver intentat fer frau a les eleccions, hagués d’abandonar el poder i el país Ocupà el càrrec fins les eleccions de 1992, a les quals no es presentà i en les quals fou elegit el seu candidat, el…
Antoni Martí i Petit

Antoni Martí
© EC/Berlaymont
Política
Arquitectura
Arquitecte i polític.
Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals…
culte de la personalitat
Política
Psicologia
Adhesió, veneració i submissió incondicionals, i generalment mancades de tot sentit crític, que hom tributa a algunes persones, les quals en són també fomentadores en virtut de mecanismes obsessius.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina