Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universidad Autónoma de Nicaragua, tingué un paper molt actiu en el moviment estudiantil revolucionari L’any 1960 fundà a la Universitat de León la revista Ventana , i encapçalà un moviment literari amb el mateix nom Dos anys més tard, fundà el Frente Estudiantil Revolucionario L’any 1964 fou membre de la Confederación de Universidades Centroamericanas Costa Rica, de la qual fou escollit president els anys 1968 i 1976 Des d’aquest càrrec, fundà l’Editorial Universitaria Centroamericana EDUCA Del 1973 al 1975 visqué a Berlín, com a escriptor visitant, convidat pel…

Bàsicament polemista, bé que també fou poeta, ofereix una curiosa contradicció entre el seu conservadorisme literari neoclàssic en contra dels forts corrents romàntics i el seu revolucionarisme polític d’empremta voltairiana La seva obra, molt dispersa, fou agrupada pòstumament en dos volums 1889

Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina…

Ministre plenipotenciari, el 1898 intervingué en el tractat de París Fou ambaixador a Àustria 1902-05 i ministre d’estat 1905 i representà Espanya a la conferència de Gènova 1922 Escriví diverses obres d’història, entre les quals Apuntes para la historia diplomática de España 1911-14 i Fernando VII, rey absoluto 1931

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

A la mort d’aquest 1934, el moviment sandinista, malgrat la repressió a què estigué sotmès, es mantingué arrelat en el poble i cristallitzà vers el 1960 en el Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN Aquest prengué el poder el 1979 i el 1986 introduí la primera constitució del període Dirigit per Daniel Ortega  i amb un seguiment majoritari per part de funcionaris i els sectors més pobres del país, el socialisme preconitzat pels sandinistes es veié entorpit per la inestabilitat interna i per la constant hostilització de la contra , guerrilla contrarevolucionària que rebia el suport dels…