Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
José Carlos Mariategui
Història
Política
Polític peruà.
Periodista, el 1918 intervingué en la creació del Partido Obrero Campesino, del qual fou secretari general Del 1919 al 1923 viatjà per Europa, i es féu socialista En tornar al seu país, s’afilià a l’APRA, del qual s’apartà el 1928, i fundà el partit comunista peruà Assagista destacat, fou el primer pensador que assimilà els esquemes del marxisme a les realitats de l’Amèrica Llatina
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
Ignasi Riera i Gassiot

Ignasi Riera i Gassiot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Nebot de Joan Oliver i Sallarès , es llicencià en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 vivia a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, treballà també molts anys en l’àmbit editorial Com a escriptor es donà…
,
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…