Resultats de la cerca

Proclamant l’estabilitat dels sistemes com a condició de possibilitat d’una conducta ètica i d’una llibertat responsable, canonitza la propietat privada, estableix la religió i el sentiment nacional com a elements d’unitat social i refusa la pretensió d’una societat igualitària

De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg Alliberat…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la CNT…

El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

A dinou anys ja era catedràtic de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament d’Alacant El 1836 es donà a conèixer com a dramaturg amb Doña María de Molina 1836 aquest i altres èxits literaris li valgueren l’ingrés a l’Academia Española de la qual fou director des del 1865 i a la de Bellas Artes de San Fernando Membre del partit moderat, fou diputat a corts 1844 i primer ministre de foment en crear-se aquest càrrec 1847 Isabel II el féu marquès de Molins 1848 i gran d’Espanya 1863 Fou ministre de marina 1847-49 i 1853-54 com a tal, envià l’esquadra a Gaeta a fer costat al papa Pius IX…

Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata  1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998 Destacà per continuar l’impuls…

En solitari, en coalició o en minoria ha governat ininterrompudament el Principat des de l’entrada en vigor de la Constitució 1993 fins el 2009 De tendència liberal conservadora, ha estat presidit successivament per Marc Forné i Molné fins el 2005, el qual fou cap de Govern del 1993 al 2005 Aquest any fou substituït en ambdós càrrecs per Albert Pintat i Santolària Des del 1994 és membre de la Internacional Liberal, i el 2001 canvià el nom pel de Partit Liberal d’Andorra PLA El 2008, juntament amb exmilitants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i representants del Centre Democràtic Andorrà,…