Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…
Referèndum de l’1 d’octubre

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…
sindicalisme
Història
Política
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…