Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
pacifisme
Política
Doctrina i moviment partidaris de la supressió de la guerra com a mitjà de resoldre els conflictes internacionals.
El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina internacional de la…
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Junius Richard Jayawardene
Política
Polític de Sri Lanka.
Graduat en lleis 1932, el 1943 esdevingué membre del Consell d’Estat, i diputat el 1947 Des del 1948, que Sri Lanka obtingué la independència, ocupà diversos ministeris fins el 1970 El 1973 esdevingué el líder del Partit Nacional Unificat, i el 1977 primer ministre Aquest any establí un règim presidencialista, al capdavant del qual es mantingué, reelegit ininterrompudament, del 1978 al 1989 Dugué a terme una política d’apropament al bloc occidental que li reportà considerables èxits econòmics Els fracassos repetits en els intents de resoldre el conflicte tàmil el portaren a sollicitar la…
Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este
Història
Política
Anomenat duc de San Jaime.
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’ Alfons Carles I , germà de Carles VII El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la tercera guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936 En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió
pla
Economia
Política
Sociologia
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
Tercera Via
Política
Moviment global dedicat a modernitzar la política de progrés en l’era de la informació.
Rebutja el clàssic eix d’'esquerra-dreta’, i busca un nou equilibri en la dinàmica econòmica i en la seguretat social com un nou compacte social basat en drets i responsabilitats individuals Alhora, es defineix com un nou model per a governar que equipa els ciutadans i les comunitats per tal de resoldre els seus propis problemes El terme fou sentit per primera vegada durant la campanya de Bill Clinton a la presidència dels Estats Units l’any 1992 Inspirat per l’exemple, Anthony Blair a la Gran Bretanya liderà la renovació del partit laborista britànic, el New Labour, que el portà al poder l’…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de la fusió amb…
Cosme de Montserrat
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el titular, però no…
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació pels comicis…
Henry Alfred Kissinger

Henry Alfred Kissinger
© Llibreria del Congrès
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…